Ja fa temps que penso en la bellesa que té cada segon que podem viure.
I com d’important és fer-ho tot per gaudir de la vostra vida.
El meu pare va morir quan tenia 51 anys.
La meva mare només tenia 47 anys.
Jo ja he cel.lebrat 42 anys.
Mentrestant, els darrers dies i per desgràcia, ens han deixat el Pau Donés –les seves cançons m’han vist créixer–, Rosa Maria Sardà –actriu catalana molt famosa–, la testimoni de noves d’un dels meus amics més propers - amb pocs anys més que jo va tenir un atac de cor tot i ser un mega esportista- i un amic proper de la meva germana.
I abans d’ahir el gran Alex Zanardi va tenir un accident molt greu i en aquests moments lluita per sobreviure.
En definitiva, han passat moltes coses.
Aquest tema em feia pensar molt i encara encara més.
I a quina conclusió he arribat?
Hem de gaudir, tastar, estimar, abraçar i viure cada moment de la nostra vida.
No tenim temps per fer el burro.
No tenim "temps per perdre el temps".
Tots desitgem estar aquí per sempre. Però realment no sabem quan de temps ens hi estarem.
I què?
Quin és el vostre pla ??
Fer carrera professionale a costa de passar temps amb els teus éssers estimats?
Veure mil pel·lícules a la televisió?
Menjar patates fregides i beure cervesa?
"Fer el gandul" cada segon?
No hi ha una regla perfecte. Tot és relatiu.
Tot és diferent per a cadascú.
Però la cosa important és que el vostre pla us pugui fer sentir bé.
I que feu estar bé els que us envolten.
La nostra vida ha de deixar alguna cosa bonica en aquest món.
La vida no sempre ens dóna el que desitgem.
I sovint les responsabilitats ens fan viure el contrari "d'allò que volem".
Però no passa res.
El nostre pla ens ha de fer gaudir al màxim. Sempre. Fem el que fem.
Hem de sacrificar-nos per aconseguir tot allò que desitgem. Això farà que la nostra vida sigui un gran regal.
Mai no haurem de quedar-nos amb aquell gust amarg i decebedor que ens ofereix la vida quan no es viu intensament.
Els Sopa de Cabra van cantar "Lluita pels teus somnis".
Ningú no us regalarà els vostres somnis. S’han de buscar. Ens hem d'esforçar.
I la cançó t’ho diu a tu: “Lluita pels teus somnis”.
Busqueu el vostre pla A.
I construïu-lo.
Cada segon.
Jo de moment em gaudeixo el meu.
Els tres raigs de sol.
La bellesa de la bicicleta.
La passió per la fusta per mi i pels altres.
L'escriptura.
Els amics. (molts catalans i catalanes m'agradaria poder-los gaudir més sovint!)
I com que se m’ha demanat que faci una setmana de festa per "gastar" les vacances endarrerides ... he decidit visitar totes les capitals de Llombardia amb la bicicleta.
Comenòo avui dia 22 de juny.
Serà un viatge (amb mi mateix) d’uns 900 km x 9200 metres d’altitud x 7 dies.
Reneixeré.
Com em va passar després de caminar per fer d’un troç de Via Francigena, fer el Camí de Santiago i viure altres aventures.
Quin és el teu pla?
Busca'l.
Persegueix-lo.
Gaudeix-lo.
Viu-lo.
Comments