L'imatge

Tothom parla, parla, parla. Jo també ho faig.

Pocs escolten.

Tothom dóna opinions, judicis i punts de vista.

Sovint ho fan fins i tot quan no cal.

Tothom se sent amb dret a transmetre allò que pensa.

Però, sovint i amb molt de gust, apreciem més els gestos, les accions.

Verba volant......

Una imatge val més que mil paraules.

L'altre dia vaig anar a recollir en Teudis Petit a l'estació.

En Jordi havia estat fora tres dies amb l'escola.

Feia temps que els dos germans no es veien.

Mentre tornàvem amb el cotxe ens vam trobar en Jordi caminant tot solo cap a l'estació.

En Teudis va somriure feliç davant l'acció del seu germà.

Després vam arribar a casa de la seva mare, on els havia de deixar.

"Papi, un moment. No te'n vagis..."

En Jordi va entrar a casa. I va sortir amb un petit paquet a la mà.

"Té. És per a tu. A Roma et vaig comprar un clauer. Papo, el vaig triar entre molts. Aquest era el més bonic".

Jo estic content amb poca cosa. Per als que no ho saben, col·lecciono clauers. En tinc uns 1700 penjats al meu garatge. Si voleu fer-me feliç, recolliu els que tingueu a casa i envieu-me'ls (us donaré la direcció en privat 😘).

Després en Jordi va anar a veure la seva besàvia, que no està gens bé, i al vespre em va explicar el següent.

"Papo, he anat a casa de l'àvia. L'hi he portat un imant amb una foto del Papa Francesc. Quan l'ha vist l'hi ha fet un petó desseguida, i després també me npha donat un a mi".

La besàvia i el besnet estaven feliços.

Fa uns caps de setmana vam anar al partit d'en Jordi.

En Teudis estava amb mi a les grades. Anima sempre el seu germà com si fos a l'estadi.

"Va Jordiiiii. . Chutaaaa. Defensaaaa. Correeee!"

"Teudis, sortiràs amb nosaltres aquesta tarda?", li van preguntar els seus amics.

"No, aniré a veure el meu germà al partit".

"Podem venir amb tu?".

Els amics d'en Teudis van estar amb nosaltres, en lloc de "rondar" aleatòriament pel poble.

Les coses boniques fan que passin coses bones.

I s'acosta el mes que Anna farà el seu espectacle de teatre.

Sí, aquella funció on a mi em surten les llàgrimes (no li digueu a ningú) i els germans criden orgullosos: "aquesta és la meva germanaaaa!".

És bonic tenir relacions així.

És bonic tenir fills que actuen per demostrar l'afecte.

Una imatge val més que mil paraules.

La imatge que ells transmeten és realment preciosa.